Brahms, "can�ons de bressol per a les meves penes" (5/5)

Avui hem sentit: Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll major, op. 120, n�m. 2; Quatre cants seriosos, per a veu de baix i piano, op. 121. Despr�s d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola pe�a per a piano sol, dedicat exclusivament a la m�sica simf�nica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solit�ria exist�ncia i el m�s fidel int�rpret dels seus sentiments m�s profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els 60 anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir p�gines d'una bellesa �ntima, expressives i evocadores, "can�ons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confid�ncies plenes de serenor, consol i resignaci�. �s el testament pian�stic de Brahms.