Montsalvatge, la maduresa daurada (1/5)

Avui hem sentit: "Concierto del Albayz�n"; "Metamorfosis de concierto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curi�s, que no es casava amb cap corrent est�tic i que fru�a jugant amb la m�sica. Per� el seu itinerari art�stic est� molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: �s un creador fill de la seva �poca. Ell mateix feia coincidir la seva �ltima etapa compositiva amb la seva pr�pia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica m�s dol�, hi ha una certa serenor. Penso que aix� es deu, sens dubte, a l'edat a qu� he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pru�ja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en qu� francament em ve de gust escriure all� que sento, sense tenir en compte si la meva m�sica �s o no �s renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot aix�." Paraules s�vies per definir una �poca creativa de maduresa daurada.