Schumann, a les portes de la bogeria (3/5)

Avui hem sentit: Obertura "Hermann i Dorothea", op. 136; "Requiem f�r Mignon", op. 98b; Sonata per a viol� i piano n�m. 1, op. 105. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar despr�s d'un intent de su�cidi: el 27 de febrer del 1854 es va llan�ar al Rin des d'un pont, per� uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situaci�? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es t� const�ncia de cap obra escrita durant l'internament, per�, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de m�sica que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessi�, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.