Cap al pa�s dels kazakhs, a Mong�lia, amb l'antrop�leg Francesc Bail�n

Mong�lia se'ns apareix en l'imaginari com un tap�s verd infinit. Tot i que aquesta imatge nom�s �s a l'estiu i a les zones d'estepa. Per� Mong�lia tamb� t� muntanyes. �s a l'"aimag", 'prov�ncia', de Bayan-�lgii, als peus dels mass�s de l'Altai, a l'extrem oest del pa�s, on viuen els kazakhs, poble n�mada, coneguts per una de les seves grans aficions: l'ensinistrament d'�ligues per ca�ar. �lgii, la capital, �s una petita per� extensa poblaci� al peu de les muntanyes, amb carrers de terra, pocs edificis i moltes "gers". De fet, les tendes circulars dels kazakhs formen barris. �lgii �s el nucli de la comunitat kazakh, que en aquest cas ha aparcat temporalment el nomadisme i fa vida a la ciutat. Per� l'antrop�leg Francesc Bail�n es dirigia cap als campaments kazakhs de les muntanyes Altai. Calia travessar desenes de quil�metres d'estepa deserta per pistes de terra, creuant portes solit�ries i deixant enrere parades d'autob�s que esperaven passatgers enmig del no-res.