La hist�ria d'un volc� engolit pel mar quan va esclatar de manera ferotge

Les antigues cr�niques javaneses parlen d'una erupci� cicl�pia del volc� Krakatu. En el Pararaton o Llibre dels Reis s'afirma que la terra es va estremir i va sacsejar de manera convulsa pels rugits de la muntanya de foc. El cel s'il�lumin� amb violents llampecs acompanyats de tempestes furibundes. Fins que, enmig d'un estr�pit formidable, la muntanya va esclatar en mil bocins i va desapar�ixer engolida per la terra. Per� el Krakatoa no havia mort. Uns segles despr�s, es va tornar a despertar amb explosions enormes, acompanyades per fluxos pirocl�stics, que van fer bullir l'aigua de mar, i per tsunamis. Quan es va dissipar el fum, el mar s'havia tornat a empassar la muntanya. De l'aigua nom�s n'afloraven alguns cr�ters. Per� del volc� en resta l'�nima, un fill, l'Anak Krakatu, que creix cinc metres cada any, i un cert flux d'energia negativa. Aix� ho van pressentir Laura Alameda i Joan Antoni Afonso quan van llan�ar l'�ncora just al lloc que anys enrere va ocupar la gran muntanya.