Les lleng�es vi�tiques, amb David Valls i Albert Badosa, ling�istes

En vietnamita, la s�l�laba "ma" pot voler dir "fantasma", "per�", "galta", "mare" (al sud del Vietnam), "tomba", "cavall" o "esqueix de planta d'arr�s". Nom�s cal canviar el to perqu� canvi� tamb� el significat. Per a l'arr�s tamb� hi ha un munt de paraules, en funci� del tipus de cereal, de si �s cuit, cru, enganx�s o si et refereixes a la planta pr�piament. No �s f�cil, per a nosaltres, parlar o entendre cap de les anomenades lleng�es vi�tiques, d'�s com� sobretot al Vietnam, per� tamb� a la Xina, Cambodja, Bangladesh, el Nepal, Tail�ndia i, fins i tot, a l'�ndia. Segons el ling�ista David Valls, de lleng�es vi�tiques n'hi ha una dotzena. Moltes ni tan sols estan documentades, com el mali�ng, del qual als 90 nom�s en quedaven uns dos-cents parlants, incl�s Albert Badosa. "Viatgem" al Vietnam amb els ling�istes David Valls i Albert Badosa, estudi�s del mali�ng.